Avaluació dels problemes de conducta en nens i adolescents
Avaluació psicològica per entendre què està passant, quins factors poden estar influint i com orientar els passos següents.
Què observem en una avaluació de problemes de conducta?
A l'avaluació analitzem quan apareix la conducta, amb quina intensitat, en quins contextos es dóna i com afecta al menor, la família i l'entorn escolar.
Freqüència, intensitat i durada
Es valora si les discussions, el desafiament, els esclats d'ira o les conductes disruptives apareixen de manera puntual o recurrent, així com el nivell d'intensitat.
Impacte en la convivència i el funcionament diari
S‟analitza com aquestes conductes afecten la convivència familiar, l‟aprenentatge, la relació amb els iguals, l‟autoestima i el benestar del nen o adolescent.
Context familiar, escolar i social
S'explora si les dificultats apareixen només a casa o també al centre educatiu, i com responen les persones adultes i l'entorn davant d'aquestes conductes.
Regulació emocional i tolerància a la frustració
S'observa si hi ha dificultats per manejar la ràbia, acceptar límits, expressar el malestar o tolerar la frustració.
Analitzar aquests aspectes ajuda a comprendre si les conductes formen part d'una etapa evolutiva, d'una resposta a una situació concreta o d'un patró que convé valorar amb més detall.
Formes freqüents de manifestació
Els problemes de conducta no sempre s'expressen de la mateixa manera. L'avaluació ajuda a diferenciar quin patró predomina i quins factors hi poden estar influint.
Oposició, desafiament i irritabilitat
Es pot observar en discussions freqüents, rebuig actiu a les normes, facilitat per enfadar-se, actitud desafiadora, tendència a culpar altres persones o dificultat per acceptar límits.
Esclats d'ira i dificultat per regular-se
En alguns casos predominen reaccions intenses, rebequeries desproporcionades, explosions d'enuig o dificultat per recuperar la calma després d'un conflicte.
Incompliment greu de normes
En situacions més complexes poden aparèixer incompliments greus de normes, agressions, intimidació, absentisme escolar o altres conductes amb una interferència clara.
L'objectiu no és etiquetar, sinó comprendre què passa, quins factors poden estar influint i quins suports poden ser més adequats per al menor, la família i l'entorn escolar.
La nostra metodologia
El procés se sol organitzar en una primera visita amb la família, una fase d'avaluació, la devolució de resultats i una proposta d'intervenció.
-
En processos amb menors, la primera visita sol fer-se amb la família, sense el menor.
L'objectiu és comprendre el motiu de consulta, recollir antecedents rellevants i definir el pla d'avaluació o intervenció més adequat.
-
S'utilitzen entrevistes clíniques, qüestionaris i altres eines d'avaluació estandarditzades per analitzar la freqüència, intensitat, durada, context i impacte funcional de la conducta.
El nombre de sessions dependrà de la complexitat de lavaluació.
-
A la sessió de devolució s'expliquen els resultats obtinguts i es lliura un informe clínic per escrit amb les conclusions principals, els factors rellevants observats i les orientacions tant per a la família com per a l'escola.
-
La intervenció s'orienta a les dificultats detectades i s'adapta al perfil de l'infant, combinant treball clínic amb orientació pràctica a les famílies i als centres educatius.
-
Quan és útil, es poden fer reunions de coordinació amb el centre educatiu, o altres professionals que estiguin intervenint, per alinear objectius i donar pautes que facilitin la convivència.
Qui t'atendrà?
Sóc Albert Rosell, psicòleg general sanitari, col·legiat núm. 26898, especialitzat en infància i adolescència.
Contacte
Per sol·licitar una primera visita, podeu escriure per WhatsApp.
Consulta presencial:
Carrer de Llobateras, 6-10, Local 1, 08191 Rubí, Barcelona
Contacte:
Email: info@rosellpsicologia.com
Telèfon: (+34) 608853983
Horari d'atenció:
Atenció amb cita prèvia de dilluns a dissabte.
Preguntes freqüents
A continuació trobareu respostes a alguns dels dubtes més habituals.
-
Pot ser útil quan les discussions, el desafiament, els esclats d'ira, l'incompliment de normes o les conductes disruptives són freqüents, intenses o es mantenen en el temps, i comencen a interferir amb la convivència familiar, el benestar del menor, les relacions socials o el funcionament escolar.
-
L´avaluació inclou una primera visita amb la família, recollida d´antecedents rellevants, l´administració de les proves d´avaluació necessàries i una sessió final de devolució on es lliura l´informe d´avaluació per escrit.
-
No necessàriament. Algunes rebequeries, discussions o respostes desafiadores poden aparèixer en moments de canvis vitals rellevants, estrès agut, frustració elevada o recerca d'autonomia, i no sempre indiquen un problema clínic.
-
Les dificultats de conducta poden coexistir amb dificultats datenció, impulsivitat, aprenentatge, ansietat o regulació emocional. En aquests casos, l'avaluació ha d'analitzar com es relacionen i quins suports convé prioritzar a casa i al centre educatiu.
-
Després de l'avaluació es poden proposar pautes per a la família, intervenció psicològica amb el nen o adolescent i coordinació amb el centre educatiu.
L'objectiu és entendre què necessita el menor, quines respostes poden ajudar a casa i quins suports convé prioritzar a l'entorn escolar.
-
No. En els problemes de conducta el treball no se centra únicament en el nen o adolescent. Segons l'edat i la situació, el procés pot combinar feina amb el menor, l'orientació a la família i la coordinació amb el centre educatiu.