Avaluació de l'ansietat en nens i adolescents
Avaluació psicològica per comprendre com es manifesten les pors, les preocupacions o l'evitació i valorar quins suports poden ser més adients.
Què observem en una avaluació de l'ansietat?
A l'avaluació observem quines situacions generen malestar, com es manifesta l'ansietat, què fa el nen o adolescent per afrontar-la i com afecta la seva vida quotidiana.
Pors i preocupacions
Valorem què el preocupa, amb quina freqüència i intensitat apareix i si tendeix a anticipar que alguna cosa negativa pot passar.
Respostes físiques i emocionals
Explorem si apareixen tensió, molèsties físiques, dificultats per dormir, irritabilitat, plor, bloqueig o sensació de pèrdua de control.
Evitació i cerca de seguretat
Observem si evita determinades situacions, necessita acompanyament constant o cerca confirmació repetida per sentir-se segur.
Impacte, context i evolució
Analitzem des de quan passa, en quines situacions apareix i com afecta l'autonomia, la convivència, l'aprenentatge o les relacions socials.
Quan l'ansietat apareix juntament amb dificultats persistents d'atenció, aprenentatge o conducta, cal valorar com es relacionen i quins suports s'han de prioritzar.
Formes freqüents de manifestació
L'ansietat es pot expressar de maneres diferents segons l'edat, la situació i el moment evolutiu.
Ansietat per separació
Malestar intens o preocupació excessiva davant de la separació de les figures de referència. Pot manifestar-se en dificultats per quedar-se sol, dormir fora de casa o anar a l'escola.
Ansietat generalitzada
Preocupacions excessives i difícils de controlar sobre diferents àrees de la vida quotidiana. Poden acompanyar-se de tensió, irritabilitat, dificultats de concentració o problemes de son.
Fòbia específica
Por intensa i persistent davant d'un objecte o una situació concreta, com ara determinats animals, les injeccions o les tempestes. L'anticipació o el contacte pot provocar una evitació o un malestar elevat.
Ansietat social
Por intensa a sentir-se observat, jutjat o avergonyit en situacions socials. Pot aparèixer en participar a classe, parlar amb altres persones o fer activitats en públic.
Aquestes formes es poden solapar i variar amb l'edat. L'avaluació permet comprendre quines dificultats hi predominen, com afecten el dia a dia i quins suports poden resultar més adequats.
La nostra metodologia
El procés se sol organitzar en una primera visita amb la família, una fase d'avaluació, la devolució de resultats i una proposta d'intervenció.
-
En processos amb menors, la primera visita sol fer-se amb la família, sense el menor.
L'objectiu és comprendre el motiu de consulta, recollir antecedents rellevants i definir el pla d'avaluació o intervenció més adequat.
-
S'utilitzen entrevistes clíniques, qüestionaris i altres eines d'avaluació per analitzar la freqüència, intensitat, durada, context i impacte funcional de l'ansietat.
El nombre de sessions dependrà de la complexitat del cas i dels factors concomitants.
-
A la sessió de devolució amb la família s'expliquen els resultats obtinguts i es lliura l'informe clínic per escrit.
Inclou les conclusions principals i una proposta dintervenció ajustada al cas.
-
La intervenció s'orienta a les dificultats detectades i s'adapta al perfil del nen o adolescent, combinant treball clínic amb el menor i orientació pràctica a la família per manejar situacions d'ansietat millor.
-
Quan és útil, es poden fer reunions de coordinació amb el centre educatiu, o altres professionals que estiguin intervenint, per alinear els objectius terapèutics.
Qui t'atendrà?
Sóc Albert Rosell, psicòleg general sanitari, col·legiat núm. 26898, especialitzat en infància i adolescència.
Contacte
Per sol·licitar una primera visita, podeu escriure per WhatsApp.
Consulta presencial:
Carrer de Llobateras, 6-10, Local 1, 08191 Rubí, Barcelona
Contacte:
Email: info@rosellpsicologia.com
Telèfon: (+34) 608853983
Horari d'atenció:
Atenció amb cita prèvia de dilluns a dissabte.
Preguntes freqüents
A continuació trobareu respostes a alguns dels dubtes més habituals.
-
És recomanable consultar quan les pors, les preocupacions, les conductes d'evitació o els símptomes físics associats a l'ansietat són intensos, freqüents o persistents, especialment si interfereixen en el benestar emocional del nen o adolescent i n'afecten la vida familiar, escolar o social.
-
No. Les pors i les preocupacions formen part del desenvolupament emocional i poden ser respostes normals davant de determinades situacions. Tanmateix, quan són intensos, persistents o interfereixen en la vida quotidiana, convé fer una valoració psicològica que permeti comprendre'n l'origen, determinar-ne la repercussió i establir si cal una intervenció.
-
L'avaluació psicològica s'adapta a les característiques i les necessitats de cada nen o adolescent. Habitualment inclou una primera entrevista amb la família, entrevistes clíniques, qüestionaris específics i la recollida dinformació dels entorns rellevants. En finalitzar el procés, es fa una devolució dels resultats i es lliura un informe escrit amb les conclusions i les recomanacions d'intervenció, quan correspongui.
-
La intervenció psicològica se centra a identificar i comprendre els factors que mantenen l'ansietat, desenvolupar estratègies de regulació emocional i afrontar gradualment les situacions que generen por o malestar. El tractament s'adapta a l'edat, les característiques i les necessitats de cada infant o adolescent, incorporant l'orientació a les famílies quan cal.
-
La família exerceix un paper fonamental en la comprensió i l'abordatge de l'ansietat infantil i adolescent. La seva participació permet identificar com es manifesta l'ansietat a la vida quotidiana i afavorir respostes que ajudin el menor a afrontar-la. Segons l'edat i les necessitats de cada cas, la intervenció pot combinar el treball individual amb el nen o l'adolescent i l'orientació a la família.
-
És habitual que alguns nens i adolescents mostrin reticències a acudir a consulta. En aquests casos, és important comprendre els motius del seu rebuig, explicar-los el procés de manera adequada a la seva edat i afavorir-ne la participació de manera gradual, sense imposar-la. Si inicialment no hi volen acudir, es pot començar amb sessions d'orientació familiar per valorar la situació i establir estratègies que en facilitin la incorporació al procés terapèutic.